(2019) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 14 octubre 1971 (53 anys) Venècia (Itàlia) |
Membre de la junta arXiv | |
valor desconegut – | |
Dades personals | |
Residència | Barcelona |
Formació | Universitat de Pàdua Universitat d'Edimburg |
Tesi acadèmica | ??, bias and primordial non-Gaussianity : cosmology with future data sets (en) (2001 ) |
Activitat | |
Camp de treball | Cosmologia |
Ocupació | astrònoma, física |
Ocupador | ICREA, catedràtica (2007–) Universitat de Pennsilvània, catedràtica (2003–2007) Universitat de Princeton (2002–2003) Universitat Rutgers, investigadora postdoctoral (2001–2002) Universitat de Princeton, investigadora postdoctoral (2000–2001) Universitat d'Oslo Universitat de Barcelona |
Membre de | |
Premis | |
| |
Lloc web | icc.ub.edu… |
Licia Verde (Venècia, 14 d'octubre de 1971) és una cosmòloga italiana i física teòrica, actualment professora ICREA de Física i Astronomia a la Universitat de Barcelona.[1][2] Els seus interessos de recerca inclouen l'estructura de gran escala de l'univers, l'energia fosca, la inflació i la radiació còsmica de fons.
Va graduar-se el 1996 a la Universitat de Pàdua i va fer el doctorat fins al 2000 a la Universitat d'Edimburg. Feu estada postdoctoral a la Universitat de Princeton i va començar a treballar a la facultat de la Universitat de Pennsilvània el 2003. El setembre 2007, Verde esdevingué professora d'ICREA a l'Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB), on actualment dirigeix el grup de Cosmologia Física.[3] Fou professora a la Universitat d'Oslo durant el període del 2013 al 2016.[4] Va ser editora de Physics of the Dark Universe Journal i actualment del Journal of Cosmology and Astroparticle Physics.[5]
Al llarg de la seva carrera, Verde ha treballat en els principals projectes cosmològics dels últims anys: el Galaxy Redshift 2dF (2dFGRS), la Wilkinson Microwave Anisotropy Probe (WMAP, «Sonda Wilkinson d'anisotropia de microones») i l'Sloan Digital Sky Survey (SDSS).
És una autora molt citada[6] i prolífica, coneguda sobretot per la seva feina en l'estructura de gran escala, l'anàlisi de dades WMAP i el desenvolupament d'eines estadístiques per analitzar sondatges de l'Univers.[7]
Aparegué a la pel·lícula Las leyes de la termodinámica.[8]
L'any 2012 va ser guardonada amb el Premi Gruber de Cosmologia.[9] Ha aconseguit diversos ajuts del Consell Europeu de Recerca: l'any 2009 va obtenir un ajut Starting i, l'any 2016, un ajut Consolidator.[10] El 2018 rebé la medalla Narcís Monturiol[11] i el Premi Nacional de Recerca.[12]